Incidència
Masoveria urbana, pels habitatges en desús
Masoveria urbana, contemplada en la Llei 18/2007 del dret a l’habitatge, la qual va més enllà del tradicional lloguer o venda
A Roda de Ter tenim centenars d’habitatges en desús, alguns d’ells propietat de bancs però molts d’altres de privats, alguns sense cèdula d’habitabilitat. Amb una implicació per part de l’ajuntament, es facilitaria als propietaris els tràmits per llogar-los
Es tracta de dignificar aquests habitatges per una oferta de lloguer assequible, i no precisament com fan les immobiliàries que enderroquen els interiors per fer-los nous i llavors especulen amb el lloguer.
Llocs que han fet realitat el projecte de la Masoveria urbana:
Mieras (La Garrotxa), poble de 340 habitants, on sense rebre cap tipus de subvenció, fent una borsa de propietaris i de llogaters i amb l’arquitecte municipal fent el seguiment de les obres, des del 2016 han aconseguit fer 15 Masoveries urbanes.
L’Ajuntament de Roda de Ter , pel nombre d’habitants sí que aconsegueixen subvencions per rehabilitar habitatges del cas antic, però hem sabut que s’han adjudicat a privats i creiem que hauria estat més equitatiu repartir-ho per aquest tipus de projectes : Masoveria urbana .
Masoveria urbana a Mieras
“Pel valor sentimental que la casa representa per a la família no la volem vendre, i com que fa 15 anys que està deshabitada tampoc volem veure com envelleix sense que ningú l’aprofiti. És per això que ens acollim a aquest nou sistema d’arrendament,
promogut per l’Ajuntament, en què el llogater no paga amb diners sinó en espècies”, explica un propietari.
Masoveria urbana a Lleida
Xerrada organitzada pels Amics de la natura per explicar el projecte i possibilitats a Roda de Ter i les Masies:
Rosa M. Garcia Teruel, professora de la Universitat Rovira i Virgili, de Tarragona, durant la conferència a Roda de Ter.
La condició que ens va posar la conferenciant, per venir a Roda, va ser que hi assistissin els polítics, però tot i així i oferint-se per assessorar-los, els nostres Ajuntaments no han fet res, ni una sola masoveria!
L’any 2022, l’Ajuntament de Roda ha cedit 8 pisos de SAREB o de l’anomenat Banc Dolent per lloguer social, però aquests pisos els hi adjudica la Generalitat.
INCOHERÈNCIES DE L’AJUNTAMENT amb les realitats del poble :
1 milió € per obres al carrer del Sòl del Pont sense cap partida per a dignificar els habitatges en desús d’aquest.
Durant l’any 2022 s’han començat a fer unes obres al carrer Sòl del Pont i en dues fases. Molts diners per reventar innecessàriament el carrer i seguira tenin el principal problema dels habitges en desús.
Abans de les obres
Després de les obres (primera fase feta, 1/2 carrer )
Dotzenes d’habitatges buits al carrer del Sòl del Pont
150.000 € de diner públic es gasta l’ajuntament l’any 2022 per l’ URBANITZACIÓ DE XALETS : “L’ESQUERDA”
quan encara no s’han venut parcel·les de fases anteriors l’ajuntament urbanitza els c/Ausa i c/ Ibers per a construir innecessaris “xalets”.
En canvi el públic demana habitatge de lloguer.
Sense cap Pla Urbanístic respectuós amb la disponibilitat de natura,
l’Ajuntament ha anat requalificant tots els espais naturals i camps del poble com a urbanitzables, convertint-lo en el municipi amb menys espais verds de la comarca.
Perduts els camps de conreu pel polígon, ja només ens queden els del Serrat, que també es van requalificar per fer-hi una urbanització.
Tot plegat fa plorar.
Últims camps de Roda “El Serrat”, també requalificats per a una urbanització
173.000 € per HABILITAR PLANTA per despatxos a l’ AJUNTAMENT RODA(2022)
173.000 € per habilitar una planta per a fer-hi: 3 despatxos + 1 wàter+ 1 office + reforçar sostre .
Com s’explica aquest import si tot un dúplex a l’avinguda Diputació val 120.000 € ???
EDIFICIS INFRAUTILITZATS PROPIETAT DE L’ESGLÉSIA
És una realitat i no podem deixar d’anomenar-los.
Al nostre país, l’església catòlica, es financia amb diner públic i encara gaudeix de privilegis de l’època franquista.
Amb la financiació tributària de la “X” en les declaracions de renda (el 0,7 per cent), i si no és suficient el demés ho posa l’estat; tenen excepció del pagament d’impostos com: IBI, permisos d’obres…
De la mateixa manera que tots, independentment de les nostres ideologies contribuïm en aquesta financiació; els edificis haurien de tenir també un ús social: coworkings, activitats d’entitats i associacions , etc
Textos i fotografies
